La poesia no pot quedar petrificada en les planes d’un llibre. Cal dir-la en veu alta perquè no es perdi el seu sentit més primigeni que és el de nodrir la memòria oral i col·lectiva. Cada veu que diu la paraula d’un poeta, hi posa la seva particular ressonància, el seu timbre, el seu ritme, fruit d’una estructura física determinada, però també d’un entorn que se’ns fica dins l’oïda. Així, un mateix poema pot ser interpretat d’infinites maneres. Dir Obreda a tres veus té aquest sentit de ventall sonor, de com la paraula d’un poeta pot modular-se segons qui la diu. I en escoltar-la, cal deixar-se endur, sense encarcaraments ni voluntat de comprensió total. Escoltar, obrir tots els sentits i deixar que ens posseeixi, que ens embriagui. Si després d’oir-la ens ressona, aleshores serà el moment d’aprofundir-hi en soledat, de perdre la mirada en l’estampació de la paraula que ens ha seduït. Però primer, oïm-la.
Per oir-la: a l'Espai Brossa del 3 al 13 de juny
Per llegir-la: Perejaume, Obreda (Ed. 62-Empúries, Barcelona, 2003) ISBN: 978-84-7596-534-5
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada