Poc interès desperta
escoltar la paraula
d’aquells que ens precediren.
Ha fet un matí clar,
la terra a punt d’esclat,
xamosa cupletista
que ensenya la pitrera
abans no es torni cendra
el foc aclamador.
Només per això
ja valia la pena
deixar la mandra enrere
i anar a submergir-se
entre mots i dreceres.
Feina per a quatre gats,
sempre per amor a l’art.
Qui et mana
dedicar-te a dir paraules
en una llengua tan minoritària?
Qui vol saber
què escrivia aquell o l’altre
si ara som esclaus de les imatges?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada