diumenge, 15 de juliol del 2012
El llessamí s'allunya, enlaire,
i després vol apropar-se, en terra,
vol i dol, vol i dol...
A mesura que creixen, les seves branques,
s'aprimen i es guarneixen de flor blanca,
la seva olor s'escampa...
Però com disgustades amb la solitud de l'aire,
es precipiten cap a la terra espessa, àvides
del sotrac de la naixença
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada