Això és de poble

Només un comentari, abans d'anar a dormir. En un programa d'aquests on diversos personatges manifesten la seva opinió davant una qüestió-sí, aquest que els hi abaixen el micròfon abans no hagin parlat un minut- he sentit un tertulià, el nom del qual no sé però sí que m'he quedat amb la seva cara, que es queixava per la construcció de l'aeroport d'Alguaire, segons ell d'una inutilitat manifesta. No entraré en si és una bona o una mala inversió aquest aeroport perquè no en conec tots els detalls. De fet, és com si es tractés d'un bolet, sorgit de repent d'entre la pinassa. Jo no n'havia sentit parlar fins ara que s'ha inaugurat. Deu ser que no estic gaire al cas. I de sobte, l'he vist venir... que si qui anirà a Lleida, que si això és voler que tothom tingui el seu aeroport, que si el que haurien d'haver fet és que l'ave arribés bé a Barcelona (sembla que no es pot anar enlloc més, tu, però Barcelona és la que és, té el mar al davant i al darrere serralades diverses. No hi cap tot ni tothom a Barcelona!)... en fi, que finalment ha dit el que es veia a venir: "això és de poble". Macasum el que ha dit. El que ha dit és de pobre, de pobre d'esperit. Què vol dir amb "això és de poble"? M'ha sonat a frase del XIX, a tot estirar de meitat del XX, però avui, a l'era de l'electrodomesticació, de les múltiples connexions, encara es diu aquesta frase lapidària i macarrònica? No sap aquest senyor que precisament és de gent de poble que s'ha nodrit la gran urbs?
En fi, constato una vegada més que els tertulians d'avui en dia cada cop toquen menys de peus a terra. Que els envïin a la lluna!