EL REFREDAT

Com que em vaig trobant i vaig sabent de persones tocades per la galipàndria, aquesta amoïnosa i comuna malaltia, planto aquest poema terapèutic. Llegiu-lo tres cops al dia, acompanyat d'una tasseta de farigola i mel. Deixar de llegir en desaparèixer els símptomes. En cas d'intoxicació poseu els peus en remull.

PRIMER ESTADI

No re’ amb fre et serà dat;
a tort i a dret tot eixirà.

Tot sembla sec al teu intern,
el món s’enfonsa al teu entorn,
l’esma no et ve a visitar,
a res no hi trobes el perquè
ni el com ni el quan ni el que serà.
No et sembla que puguis nedar
en l’aigua clara de la vall;
la pell i els ossos et fan mal,
els ulls es cansen del voltant.

SEGON ESTADI

No pots dir res, no vols parlar.
No pots cantar, no vols plorar.

Només pots jeure i covar l’ou
d’un jorn futur que ara no veus
i, de sobte, tot es desboca,
el fred va dels peus a la soca,
comença a eixabuirar la boca,
l’orella sona pel seu compte
i la nariu es fa riera
per on s’escola la boirina
que als solcs de l’ànim es congria.

TERCER ESTADI

I ja està clar; ja saps on vas.
Ets conscient de la batalla.

Hauràs de conviure amb turments,
suportar el trasbalsador llamp
que inflama el prec i les candeles
i escoltar com el ronc dels trons
va ressonant pels teus pulmons.
Saps que passada la tempesta,
lluirà el sol que has oblidat.
Hauràs d’ arreplegar les restes
d’aquest naufragi desbocat
com nous adobs per les paraules.
Podràs tornar a comunicar-te.