electrodomesticats.3

electrodomesticats.3

EN PROGRAMA (secció en construcció permanent)

Taller poètic "12 síl·labes" per a primària i secundària.
Club de lectura sobre Mercè Rodoreda (Fundació Rodoreda - Espais Escrits)
Club de lectura de Canigó (Alberg Vallroc - Centre d'Estudis Transfronterers Pau Casals)
Club de lectura Palau i Fabre (Fundació Palau - Espais Escrits)
Ruta poètica Caldes d'Estrac i Fundació Palau
Ruta Joan Salvat-Papasseit per la Barceloneta
Ruta Verdaguer-Canigó
Ruta Rodoreda a Gràcia amb La Plaça del Diamant
Recitals: a la carta

contacta'm a amaluquer@gmail.com

dissabte, 13 de març de 2010

LA NEU I L'ELECTRODOMESTICACIÓ


L'era dels electrodomesticats és una era de benestar, sens dubte, però no ens n'adonem de fins a quin punt penja d'un fil. I si no, que els ho preguntin als mils i mils d'habitants de comarques gironines que han vist com la bucòlica nevada els esmicolava la bucòlica vida. Tot apreta: la crisi provocada pel nostre afany d'electrodomesticar-nos i la facilitat amb què ens han deixat creure que podíem assolir l'inassolible; el clima, que ens recorda fins a quin punt som insignificants tot i la nostra sofisiticada civilització; l'abandonament en què hem caigut per refiar-nos de tot el que ens dóna el Gran Endoll, esperant que ens ho resolguin tot i renunciant a la nostra capacitat de reacció i a les nostres pròpies forces... tot apreta. Hem construït un món on la gent han de desplaçar-se contínuament. Poquíssims són els que tenen la feina al lloc on viuen, sempre i quan no parlem de les grans urbs, aquestes grans aglomeracions de pensaments, marejadores. Així, quan cau una nevada esperada però sempre inesperada com la d'aquest passat dilluns, tot el nostre món es desmunta: les escoles han de tancar perquè els mestres vénen de lluny, la nostra comunicació virtual es fon, no podem pesar la mercaderia que venem i ni tan sols podem obrir la caixa registradora, no podem escalfar-nos ni l'ésser ni un got de llet perquè la nostra calefacció o la nostra cuina són elèctriques, no podem diagnosticar ni atendre els nostres malalts... la llista és interminable.Aprendrem la lliçó? Serem capaços d'exigir que els grans beneficis de les companyies que ens suministren la movilitat, en tots els sentits, es destinin a tenir una alternativa energètica per quan passen aquestes coses? Hem de seguir tolerant que la nostra vida pengi d'un fil? Tots tenim una agulla per cosir. Potser que ens hi posem.
Per cert, perquè ens ha agafat desprevingudes, però si no, dones treballadores, us adoneu que va nevar el nostre dia? Ni cuina ni aspiradores ni anar a la feina... la natura ens va fer un homenatge i amb la vida que ens hem creat, ha acabat per ser una mala passada.
Visqui la neu que tot ho purifica!