electrodomesticats.3

electrodomesticats.3
Powered By Blogger

EN PROGRAMA (secció en construcció permanent)

Taller poètic "12 síl·labes" per a primària i secundària.
Club de lectura sobre Mercè Rodoreda (Fundació Rodoreda - Espais Escrits)
Club de lectura de Canigó (Alberg Vallroc - Centre d'Estudis Transfronterers Pau Casals)
Club de lectura Palau i Fabre (Fundació Palau - Espais Escrits)
Ruta poètica Caldes d'Estrac i Fundació Palau
Ruta Joan Salvat-Papasseit per la Barceloneta
Ruta Verdaguer-Canigó
Ruta Rodoreda a Gràcia amb La Plaça del Diamant
Recitals: a la carta

contacta'm a amaluquer@gmail.com

dimarts, 12 de juliol del 2011

Sense dignitat


Ja han passat gairebé dos mesos de la revolta dels "indignats". Han estat uns fets que si bé he celebrat pel fet de veure que encara hi ha neguit, no m'hi he acabat de sentir representada. Una mica per les formes, una mica per les proclames i per alguns dels protagonistes que hi he vist que clamen revolució quan han estat un munt de temps exprement la mamella de la hisenda pública. Segueixo mantenint, doncs, una certa reserva cap a aquest moviment, però no deixo d'estar-ne expectant, a veure com continua...
Em van proposar de participar en un llibre de poemes i com que s'havia de subscriure el llibre sense posar autoria a cadascun dels poemes, sinó signant tots junts, i veient que hi havia poemes amb els quals no m'hi sentia gens identificada, vaig decidir no participar-hi malgrat haver escrit tres poemots per a l'ocasió. Tampoc no he volgut que, pel fet de participar-hi, se'm sobreentengui subscrita als manifestos d'aquest moviment. Un que em va esgarrifar: "privatització dels beneficis i socialització de les pèrdues"... però que no ho veieu que això és fomentar encara més la corrupció? No és el sistema el que està mal fet (tot i que segur que hi ha coses que es poden millorar) sinó que som les persones que en formem part les que el pervertim. Ha desaparegut la cobdícia? L'enveja? L'odi? doncs mentre això subsisteixi, no hi ha res a fer. És en aquest sentit que crec que cal treballar i el camí no és pas curt, però si no ens hi posem, si diem "ah, la naturalesa humana" ho tenim cru. Les regles del joc, al cap i a la fi, ja tenen més de dos mil anys... però no les volem ni sentir.

Els poemots:

1

Tot són proclames
contra un enemic
i jo em demano
si tot no és res més
que una qüestió
de pobres i rics
o qui mana a casa.
Volem capgirar
les regles del joc
quítate tu
pa ponerme yo
i oblidem que no es pot
fregir l'enemic
ni fer-lo fugir:
sempre és al seu lloc.
Som naltros solets
els que pervertim
qualsevol espurna
que ens faci sublims.
I si uns són a dalt,
els altres, arran:
això ja ens ho diu
l'escala animal.

2.
Si no fós per les penques d'alguns
no hi hauria ni lleis ni amenaces.
Si no fós el braç més llarg que la màniga
tots podríem nedar en l'abundància.

3.
I si ningú no ens representa
què representa que som?
A primer cop d'ull som aigua,
som os, som cartílag, membrana
i tenim pell.
Som infants sense mamella
Som i serem gent estranya
Per què no ens quedem a casa
a fer el que ens doni la gana?
No, que la gana la passen uns altres,
no ens enganyéssim, companys i companyes.