electrodomesticats.3

electrodomesticats.3

EN PROGRAMA (secció en construcció permanent)

Taller poètic "12 síl·labes" per a primària i secundària.
Club de lectura sobre Mercè Rodoreda (Fundació Rodoreda - Espais Escrits)
Club de lectura de Canigó (Alberg Vallroc - Centre d'Estudis Transfronterers Pau Casals)
Club de lectura Palau i Fabre (Fundació Palau - Espais Escrits)
Ruta poètica Caldes d'Estrac i Fundació Palau
Ruta Joan Salvat-Papasseit per la Barceloneta
Ruta Verdaguer-Canigó
Ruta Rodoreda a Gràcia amb La Plaça del Diamant
Recitals: a la carta

contacta'm a amaluquer@gmail.com

diumenge, 31 de gener de 2010

Verdaguer, dorm tranquil, el fil no es trenca



És un goig jugar a relleus amb el jovent que entomen el testimoni de la memòria d'un poeta.
Aquest passat divendres dia 29 de gener, la casa-museu Verdaguer de Folgueroles ens rebia amb una copeta de vi negre del penedès i guarnida de tocs subtils i imatges de panys per obrir. La finalitat: acollir el primer vespre en companyia de lo follet, personatge popular -que Verdaguer recull en una poesia de joventut titulada, precisament, "Lo follet"- que tenia com a missió principal la d'entaforar-se entre els cabells de les noies casaneres (en aquella època, 14 anys) per tal de desvetllar-los la líbido i acomplir un dels més vells i plaents costums de la humanitat: la reproducció.
Així, amb aquesta frescura, l'ala més jove de l'associació Amics de Verdaguer, inicia "els vespres amb lo follet", recitals de poesia eròtica, amb la voluntat de continuar donant a conèixer un poeta i, amb ell, un gènere tot sovint bescantat com és el poètic. La paraula és l'eina més poderosa que tenim i la poesia és la seva forma més tallant. Cal que les noves generacions en siguin conscients. Per tant, la benvinguda a aquest nou cicle i un plaer haver-hi pogut participar.

A la Gibet i a la Karalt,
poemet lleuger i inacabat
i a totes les esforçades dones de Folgueroles,
d'una que no és digne de petar cassoles

Els vespres amb lo follet
són vespres d'escalforeta:
sentim un neguit per dins
les noies folguerolenques.

Duguem trenes o monyet
la petxina portem neta
no fos cas que algun fadrí
ens convidi a fer margeres.

Aquell que ens nua els cabells
el volem ben a la vora
que si no nitons vindran
i sempre's passen de fressa.
...
I entre follets i nitons
passem vespres de follia;
no hi ha a la plana de Vic
donzelles més eixurides.

dijous, 28 de gener de 2010

Els indis del desert van fer un gran jurament: el de no menjar mai peix. Goethe

dimarts, 19 de gener de 2010

Això és de poble


Només un comentari, abans d'anar a dormir. En un programa d'aquests on diversos personatges manifesten la seva opinió davant una qüestió-sí, aquest que els hi abaixen el micròfon abans no hagin parlat un minut- he sentit un tertulià, el nom del qual no sé però sí que m'he quedat amb la seva cara, que es queixava per la construcció de l'aeroport d'Alguaire, segons ell d'una inutilitat manifesta. No entraré en si és una bona o una mala inversió aquest aeroport perquè no en conec tots els detalls. De fet, és com si es tractés d'un bolet, sorgit de repent d'entre la pinassa. Jo no n'havia sentit parlar fins ara que s'ha inaugurat. Deu ser que no estic gaire al cas. I de sobte, l'he vist venir... que si qui anirà a Lleida, que si això és voler que tothom tingui el seu aeroport, que si el que haurien d'haver fet és que l'ave arribés bé a Barcelona (sembla que no es pot anar enlloc més, tu, però Barcelona és la que és, té el mar al davant i al darrere serralades diverses. No hi cap tot ni tothom a Barcelona!)... en fi, que finalment ha dit el que es veia a venir: "això és de poble". Macasum el que ha dit. El que ha dit és de pobre, de pobre d'esperit. Què vol dir amb "això és de poble"? M'ha sonat a frase del XIX, a tot estirar de meitat del XX, però avui, a l'era de l'electrodomesticació, de les múltiples connexions, encara es diu aquesta frase lapidària i macarrònica? No sap aquest senyor que precisament és de gent de poble que s'ha nodrit la gran urbs?
En fi, constato una vegada més que els tertulians d'avui en dia cada cop toquen menys de peus a terra. Que els envïin a la lluna!

dilluns, 18 de gener de 2010

EL REFREDAT

Com que em vaig trobant i vaig sabent de persones tocades per la galipàndria, aquesta amoïnosa i comuna malaltia, planto aquest poema terapèutic. Llegiu-lo tres cops al dia, acompanyat d'una tasseta de farigola i mel. Deixar de llegir en desaparèixer els símptomes. En cas d'intoxicació poseu els peus en remull.

PRIMER ESTADI

No re’ amb fre et serà dat;
a tort i a dret tot eixirà.

Tot sembla sec al teu intern,
el món s’enfonsa al teu entorn,
l’esma no et ve a visitar,
a res no hi trobes el perquè
ni el com ni el quan ni el que serà.
No et sembla que puguis nedar
en l’aigua clara de la vall;
la pell i els ossos et fan mal,
els ulls es cansen del voltant.

SEGON ESTADI

No pots dir res, no vols parlar.
No pots cantar, no vols plorar.

Només pots jeure i covar l’ou
d’un jorn futur que ara no veus
i, de sobte, tot es desboca,
el fred va dels peus a la soca,
comença a eixabuirar la boca,
l’orella sona pel seu compte
i la nariu es fa riera
per on s’escola la boirina
que als solcs de l’ànim es congria.

TERCER ESTADI

I ja està clar; ja saps on vas.
Ets conscient de la batalla.

Hauràs de conviure amb turments,
suportar el trasbalsador llamp
que inflama el prec i les candeles
i escoltar com el ronc dels trons
va ressonant pels teus pulmons.
Saps que passada la tempesta,
lluirà el sol que has oblidat.
Hauràs d’ arreplegar les restes
d’aquest naufragi desbocat
com nous adobs per les paraules.
Podràs tornar a comunicar-te.

diumenge, 17 de gener de 2010

Can Busquets - Sant Pol de Mar


La casa volguda
la mar se la mira
i uns cítrics amb fruit
ens la vitaminen.

Hi duu un carrer
que lluu i fa pujada,
sense els garrofers
que l'amanyagaven.

No ens cal reposar,
que volem la lluna;
sabem que hi ha un sol
per dir-nos bon dia.

Quan torni l'estiu
vindran orenetes
per veure si el niu
aguanta o s'esberla.

Cantarem cançons
per als qui treballen
amb la salabror
de feina precària.

Que ens guaiti sant Pol
i costa serena,
serem un reclam
fent guerra amb la festa:

volem can Busquets
per fer-hi una gesta!

dimecres, 13 de gener de 2010

L'any pot començar qualsevol dia


Construir camins de flors
per descalçar-se
i sentir l'ofrena tendra
indundar-nos tot el cos
fins a quedar-ne ben xops.
Així podrem anar regalimant
tendresa durant tot l'any.