Verdaguer, dorm tranquil, el fil no es trenca

És un goig jugar a relleus amb el jovent que entomen el testimoni de la memòria d'un poeta.
Aquest passat divendres dia 29 de gener, la casa-museu Verdaguer de Folgueroles ens rebia amb una copeta de vi negre del penedès i guarnida de tocs subtils i imatges de panys per obrir. La finalitat: acollir el primer vespre en companyia de lo follet, personatge popular -que Verdaguer recull en una poesia de joventut titulada, precisament, "Lo follet"- que tenia com a missió principal la d'entaforar-se entre els cabells de les noies casaneres (en aquella època, 14 anys) per tal de desvetllar-los la líbido i acomplir un dels més vells i plaents costums de la humanitat: la reproducció.
Així, amb aquesta frescura, l'ala més jove de l'associació Amics de Verdaguer, inicia "els vespres amb lo follet", recitals de poesia eròtica, amb la voluntat de continuar donant a conèixer un poeta i, amb ell, un gènere tot sovint bescantat com és el poètic. La paraula és l'eina més poderosa que tenim i la poesia és la seva forma més tallant. Cal que les noves generacions en siguin conscients. Per tant, la benvinguda a aquest nou cicle i un plaer haver-hi pogut participar.

A la Gibet i a la Karalt,
poemet lleuger i inacabat
i a totes les esforçades dones de Folgueroles,
d'una que no és digne de petar cassoles

Els vespres amb lo follet
són vespres d'escalforeta:
sentim un neguit per dins
les noies folguerolenques.

Duguem trenes o monyet
la petxina portem neta
no fos cas que algun fadrí
ens convidi a fer margeres.

Aquell que ens nua els cabells
el volem ben a la vora
que si no nitons vindran
i sempre's passen de fressa.
...
I entre follets i nitons
passem vespres de follia;
no hi ha a la plana de Vic
donzelles més eixurides.