electrodomesticats.3

electrodomesticats.3

EN PROGRAMA (secció en construcció permanent)

Taller poètic "12 síl·labes" per a primària i secundària.
Club de lectura sobre Mercè Rodoreda (Fundació Rodoreda - Espais Escrits)
Club de lectura de Canigó (Alberg Vallroc - Centre d'Estudis Transfronterers Pau Casals)
Club de lectura Palau i Fabre (Fundació Palau - Espais Escrits)
Ruta poètica Caldes d'Estrac i Fundació Palau
Ruta Joan Salvat-Papasseit per la Barceloneta
Ruta Verdaguer-Canigó
Ruta Rodoreda a Gràcia amb La Plaça del Diamant
Recitals: a la carta

contacta'm a amaluquer@gmail.com

dimecres, 25 de febrer de 2015

ANAR A LA IDEA

Ens anem acostant al dia D. Comencem a deixar el febrer enrere—no fa ni una setmana enterràvem la sardina— i al Maresme, amb les mimoses i els ametllers, ja flaira a primavera. D'aquí no res, doncs, serem a mes de maig.

Amb la política—o la mala política—tan d'actualitat, hi ha un cert neguit per veure com s'encaren aquestes municipals. La campanya extramurs, ha començat ja fa temps. El dret a decidir encara no s'ha pogut materialitzar legalment. I aquestes municipals volen enfocar-se com una nova manera d'intentar que quedi clara quina és la posició de la ciutadania enfront la independència. Vist així, els grups com el nostre la tenen magre. La propaganda mediàtica ens deixarà al marge.

Naltros som un grup que no pretenem impregnar ningú amb cap ideologia concreta. Ens agrada més anar a la idea. I la idea no és altra que observar, escoltar, reflexionar i actuar. Sense aquestes premisses, creiem que tota actuació política és buida. Són premisses que també poden comportar errors, això ben segur. Però els errors són fàbriques d'oportunitats per aprendre la manera d'esmenar-los, sempre i quan hi hagi la voluntat d'esmenar-los, és clar.

Retornant al tema de la campanya de les municipals en clau d'independència sí o no, com a grup estem d'acord en que s'ha de poder votar i decidir. Però no ens agrada que això s'imposi a través de votar o CiU o ERC. L'Ajuntament és la institució més propera a la població. I en pobles com el nostre que no arriba als cinc mil habitants, encara més. I tot i que sempre hi ha uns quants votants modèlics que recolzen la mateixa opció, elecció rera elecció, en un poble es vota, sobretot, a la persona.

Pel tema de la independència volem unes votacions com cal. I com que el nostre grup no té influència més enllà del nostre terme, doncs no creiem que sigui oportú posicionar-nos en aquesta qüestió. Si les votacions s'acaben fent, aleshores cadascú de nosaltres votarà en el sentit que vulgui. I com a grup acatarem els resultats.

Personalment—i tu bé ho saps, patètica munda—, la meva posició és clara. Em dedico al món de la poesia i tinc claríssim que totes les cultures d'aquest món són importants. Una llengua és una manera concreta i localitzada d'explicar la vida. El territori és el que ens forma i ens condiciona, amb el seu clima, la seva geografia... Perdre la cultura que ho explica és perdre un tresor que ens enriqueix globalment. Dit això, sempre m'oposaré a qui intenti anorrear-la. La butxaca, tot i ser important i que sigui el que més consciències ha desvetllat, per mi no ho és tant.

O sigui que endavant, a treballar de valent i anem a la idea.







dimarts, 10 de febrer de 2015

competents o competitius

COMPETENTS O COMPETITIUS

Quan em van proposar de ser cap de llista, la veritat és que vaig sentir un cert abisme al meu voltant. No perquè m'espanti la feina, però sí que sóc conscient de no tenir l'ànsia pel poder i de que em fico en un món a les antípodes de la poesia. Ànima càndida!I sí, càndidament m'he posat en aquest sidral no per ganes de figurar sinó amb plena actitud de servei i amb ganes de saber com funciona aquesta maquinària per dins i si les coses es poden millorar, no al meu favor sinó en favor de tots. I m'oloro que això no és pràctica comú. Ja no parlo del meu poble, sinó de la política en general. I la sensació que tinc és de que la meva bona voluntat toparà de nassos amb la crua realitat.

Però jo no vull deixar d'imaginar que això és possible. Gestionar un pressupost de 7.350.000 euros no és un cosa per prendre's a la lleugera. I veig que t'acostumes a anar veient xifres d'unes quantitats que de semblar-te atípiques passen a ser normals. El joc és, per tant, perillós. Hi ha el perill d'embriagar-se de poder i de començar a actuar com un senyor feudal repartint almoina als seus sacrificats vassalls. I la democràcia no és això. Tot i que no deixa de ser uns súbdits que paguen els seus tributs, més o menys escanyadament, i un govern que, a canvi d'haver-lo escollit, et promet que et defensarà de les inclemències del viure. Que ho facin o no, ja és un altre tema. Si els electes es comporten com senyors feudals, augmentant els impostos, omplint-se les butxaques i retallant els serveis, amb la democràcia no anirem enlloc. La fita hauria de ser recaptar menys i garantir la sanitat, l'educació i el benestar. I a això hi contribuiria si deixéssim de ser tan competitius i passéssim a ser més competents. Penso, vaja.

Però el joc de la política és això. No tot depèn d'un mateix, ni molt menys. La població t'ha de votar. I tot i guanyant, si no ho fas per majoria, potser t'acabes quedant a l'oposició. I no comptaran amb tu per res. Per tant calen pactes, estratègies que molt sovint són purs enganys, maledicència, per vèncer el contrincant, que acaba convertint-se en l'enemic. És per això que el joc es converteix en competició. Amb ser competent no n'hi ha prou. Cal tenir-ho clar. Narinant.

dilluns, 2 de febrer de 2015

AIXÒ SERÀ UNA GUERRA

Estem començant a preparar la campanya. La volem fer de baix pressupost i aprofitant totes les ocasions que se'ns presentin. Les eleccions no es convoquen fins el 31 de març, però nosaltres som un grup de gent engrescada que no tenim res a perdre (pel que a govern municipal es refereix) i tot a guanyar. I amb imaginació i bon humor ens agradaria aportar alguna cosa que millorés la nostra ja prou bona qualitat de vida.

La qüestió és que ahir es van celebrar els Tres Tombs en honor de Sant Antoni. Que jo sàpiga, aquesta és una festa oberta, filla de la més antiga tradició pagèsica i, per tant, una festa on tothom que ho vulgui pot anar a beneir el seu animal. Ja siguin els matxos que tiren carros, els cavalls per passejar els amos o els gossos que ens acompanyen. Hi ha participants que porten estendards, banderes,  i també "falques" publicitàries.

Ens vam passar tota la tarda de dissabte posant una enganxina amb la web que algú de nosaltres havia  ja pacientment imprès i retallat, a unes bossetes de plàstic. S'hi està treballant i tenim ganes de donar-la a conèixer. Som un grup de pur àmbit local. No tenim expansió més enllà del nostre municipi. I cadascú de nosaltres té un vincle potent amb el poble, per tant, ens l'estimem. I aquella tarda va ser un acte d'estimació cap als que vinguessin a veure passar el sant i els seus acompanyants encavallats. Vam omplir aquelles bossetes de plàstic amb un parell de bons caramels i un globus petit i les vam lligar delicadament amb unes cintes. Vam creure que no estàvem fent altra cosa que donar-nos a conèixer, que donar l'oportunitat a que ens visitessin ni que fos virtualment. I una companya de grup sortia amb el seu cavall i la família i es va oferir a tirar els caramels i es va enganxar el nostre logo a la sella del seu cavall i al cavall d'una companya hípica. Aquest fet va desfermar la ira de l'alcalde que em va acusar de fer servir la festa per fer campanya, increpant-me al mig del carrer.

Ja li vaig contestar, tot i que fugia mentre em renyava. Que quedi clar: nosaltres no estàvem fent campanya sinó donant-nos a conèixer tot col·laborant en la festa com a part que som, també, del poble. Ningú més no va llençar caramels. I això ha estat vist com una politització de la festa. No senyor! Ens volem donar a conèixer i com que no podem donar audiència als ciutadans com ho porta fent des de fa quatre anys el nostre alcalde, com que no som un partit que contínuament surt a la premsa i als mitjans perquè som d'àmbit purament local, doncs fem el nostre butlletí, la nostra web i només volem que ens coneguin més enllà d'aquesta feina ingrata, però alliçonadora, com és la d'estar a l'oposició.

Ja vindrà l'hora de demanar-los el vot, però hem de donar temps a la població a que coneguin el que ens ocupa i ens preocupa. Allò que, entre tots, volem oferir i que, entre tots podríem construir. No aspirem a l'eterna poltrona, som un grup dinàmic i tenim bona gent que serviria també per estar al davant. És una gran responsabilitat gestionar els diners que els ciutadans paguen amb els seus impostos. I tota gran responsabilitat vol una gran dedicació, per tant, també desgasta i està bé que l'aire nou sovintegi en els partits.

En fi, que si uns caramels i unes selles amb el logotip del nostre grup aixequen polseguera, no sé què passarà quan entrem de ple en la campanya. Si és així com ho volen, així ho tindran. Endavant les atxes, que no són un barbarisme per dir destrals sinó els ciris que donen llum a la foscor.

Fins aviat,