La casa volguda
la mar se la mira
i uns cítrics amb fruit
ens la vitaminen.
Hi duu un carrer
que lluu i fa pujada,
sense els garrofers
que l'amanyagaven.
No ens cal reposar,
que volem la lluna;
sabem que hi ha un sol
per dir-nos bon dia.
Quan torni l'estiu
vindran orenetes
per veure si el niu
aguanta o s'esberla.
Cantarem cançons
per als qui treballen
amb la salabror
de feina precària.
Que ens guaiti sant Pol
i costa serena,
serem un reclam
fent guerra amb la festa:
volem can Busquets
per fer-hi una gesta!
de bon matí sense encara cap contaminant m'ha entrat bé el poema
ResponEliminaBusquets, sense bosquets?
ResponEliminaOn son els garrofers?
M'he quedat a casa, mes com oreneta per un moment també hi he vingut a fer estada.
ha anat bé la festa?, si segur que si!
Bonjour Madame,
ResponEliminaaixò sí que és grat regal d'inici setmanal; llegida i comentada, ben seguida seràs. No ho dunto, el cor em captivaràs. Espero que les muses ens acompanyin,.. i sonin i cantin i dansin... al peu del volcà, com és d'esperar!
Besades,
Diumenge a Can Busquets no ho diries que som a l'era dels electrodomesticats.
ResponEliminaAnna seguirem amb interès les teves paraules. Saluti què guai.
ricard
TOT TORNA SENSE ORENETES PERO' AMB MES LLIBERTAT DESITGADA AVUI. tEMPS NOUS PER RECUPERA NOUS TEMPS DE PAU I LLIBERTAT.
ResponElimina